L'any 1926 M. L’enginyer mecànic André Chapelon va determinar que, per obtenir un augment notable de potència, en algunes locomotores tipus PACIFIC, era necessari augmentar el grau de sobreescalfament del vapor i doblar les seccions dels seus conductes, així com adoptar una distribució de vàlvules (Sistema Lenz). Després d’experiments exhaustius i més que satisfactoris, la "Compagnie du Nord" va organitzar la transformació d’aquest primer grup de 20 locomotores Pacífic de la sèrie PO 3500. Aquestes van entrar en servei el 1934 quan van deixar els tallers de Tours. Aquestes unitats, construïdes entre 1909 i 1914, per "Call-Fives Lille", van ser assignades al dipòsit de La Chapelle per realitzar el seu servei a les línies del nord de França mitjançant trens de passatgers ràpids. Aquest primer grup va ser seguit per altres com a construccions "ex novo" que porten el total del Pacífic "Chapelon" o Superpacífic a 48 unitats.
Després de l'establiment
de la SNCF, es van tornar a registrar com 231 E 1 a 20 per al primer grup ex
P.O.; 231 I 21 fins a 48 per a les altres construïdes successivament.
Aquesta locomotora de rodatge 2-3-1 tenia una potencia de 2670 HP i una velocitat màxima de 140 Km/h.
Aquest model a escala N fabricat per la marca italiana Rivarossi encara funciona perfectament malgrat tenir més de quaranta anys
